06. Del Centre Geogràfic de Catalunya cap a l'Oest
Deixant la capital de comarca, i anant cap al sud, hom arriba al Santuari del Miracle, lloc de pau on l’arquitectura renaixentista de la Casa Gran s’amalgama amb el barroc esplèndid de l’altar del monestir. Les nits d’estiu s’hi acostumen a celebrar concerts a la fresca. Ben a prop hi queden els poblets de Freixinet i Su, i l’església i la torre de Riner.
  
La resta de la zona sud-oest del Solsonès fou límit de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Fou, doncs, terra de batalles entre cristians i sarraïns que han poblat la zona d’innumerables torres de guaita i de defensa, de fortificacions, d’esglésies i masies que durant l’edat mitjana asseguraven la possessió dels espais guanyats a l’enemic. Una de les més impressionants –veritable joia de l’arquitectura militar del segle X– és la Torre de Vallferosa, al llindar entre el Solsonès i les comarques veïnes de l'Anoia (amb tot un reguitzell de paratges naturals per descobrir) i la Segarra (el territori de la qual està poblat de castells, monuments romànics, i notables vestigis de l'ocupació romana).
 
Dignes de menció són també els petits municipis de Sant Climenç, Ardèvol (amb el seu reconegut pessebre vivent) o Pinós, on s’alça la rosa dels vents que assenyala el centre geogràfic de Catalunya.
  |
